Lhi Mestres
“Prima peira en cadre,
la seconda al plomb,
la terça a la linhòla”
PRESENTAZIONE
“Lhi Mestres” es pas sonque un Musèu.
Lo es pas perquè se tròben ren, pus o menc ordenats,
lhi objècts e las aisinas tipics del tradicional mestier
di muradors;
muradors talament nombrós a Fraisse, da
aver laissat lor peaa e lor estil
s’las maisons dal país, e da aver portat
lors sabers dins lhi autres país d’la Val Varacha
e après a Parìs, ente granda part di nòstri
emigrats son finits dins l’edilicia.
Lhi avem pensat, mas a la fin avem
decidut qu’aviam pas manca
per enterpretar lo territòri, per leser
l’evolucion des tecnicas constructivas; un
pòst que sie un estimul per surtir e
virar per viòls e ruaas embe quarque
instrument de mai per comprener.
Enfin aviem pas manca d’un musèu
perquè lo mestier del murador a Fraisse
es ben viu e cent ans d’emigracion an ren
empedit qu’encara encuei lhi muradors
de Fraisse sien solitament apreciats ben
al de fòra di confins del país.
Pr’aquò la realizacion del Centre Cultural
es sonque la premiera peira d’un procès de
coneissença que un an après l’autre arribarè a
aprofondir un subjèct talament important
dal ponch de vista cultural, istòric,
linguïstic, arquitectònic e, perquè pas,
econòmic.
Dino Matteodo
LHI MESTRES
Lo patrimòni arquitectònic del territòri de Fraisse.
Enchastrat entre lo mont Ricordon (1764 m) e lo mont Birron (2131 m), Fraisse es un pichòt país a meitat d’la Val Varacha, e qu’a son cap luec a las quòtas altimetricas pus baissas (750 m) del territòri comunal.
L’orografia ben drecha di dui aigavers, l’Adrech (al solelh) e l’Ubac (a l’ombra), permèt la coltivacion d’la terra sonque pus en aut, ente, a mesa còsta, se tròben las ruaas mai grandas e passaven las principalas vias de comunicacion embe la resta d’la valada e las valadas dapè coma aquela d’Girba.
“La mesma estructura orografica, augmentant l’oposicion entre lhi dui aigavers, rendia decò pus da mal jonher las diferentas componentas territorialas de la comuna. L’Ubac vivia e viu una dimension pus autònoma qu’en autras parts en rapòrt a l’Adrech. […] Lhi centres abitats son constituits, a l’Adrech, da pichòtas ruaas plaçaas en manièra pro equilibraa sus lhi airals d’enterès agricol. A l’Ubac ensita es evidenta la tendença a una concentracion pus fòrta,” (1) lhi nuclèus son menc nombrós mas de dimensions mai grandas.
L'agricoltura, pus paura dins aquesta part d’la valada per la conformacion del territòri, a portat lhi òmes del país a praticar, dapè a la campanha e a l’enlevatge, l’activitat de murador, qu’en occitan se dis Mestre (dal latin magistrum), mestier que sovent es estat portat fins a Parìs dins la granda saison de migracion del Nòu Cents.
Fraisse cap luec garda restas del nuclèu pus antic en la simplaz estructura d’un abitat baronat aròng d’una via soleta: aquela qu’encuei esVia Velha. L’esvilup d’la via vai da Est a Òvest e a portat a l’oposicion Nòrd-Sud di fronts edilicis. “Aquò justifica la diferenta vesta arquitectònica di dui cants d’la via: aquel a mont mielh expausat e pr’aquò rich de grandas façadas dubèrtas sus galerias e lòbias, aquel a vai gaire aut, dai volums pichòts, de qualitat enferiora.
Mas es sus aqueste cant que se pòlon individuar de fragments ben interessants. Es lo cas d’una bèla bifora […] e d’un portal mensolat de robusta peira grisa, evidenta sobrevivença d’una antica casa-fòrta, la soleta a aver laissat de marcas dins lo cap luec”. (1)
“Da l’Ubac a l’Adrech chambien pas en substança lhi principis d’l’arquitectura rurala del pòst”. (1)
Passant encuei sal territòri e traversant lhi abitats, l’argard se pausa s’la rigor e l’elegança del bastit del sengle edifici e de l’ensemp. L’empleg de materials paures ven exaltat da la sapienta manièra de lhi plaçar, una granda foncionalitat mena la construcion, un just rapòrt d’eschala e un bòn equilibri ven respectat edificant.
Ven fòra un prestigiós patrimòni arquitectònic que merita atencion e comprension, fruch d’eschambis trans-vallius d’la sapiença manuala del mestre.
Aqueste trabalh es estat precedut da visitas e relieus fotografics e après desvelopat a travèrs una analisi cartografica e bibliografica d’esquasi totas las ruaas e las meiras del territòri comunal de Fraisse que, malgrat sia pichòta extension, garda totun un bòn numre de ruaas. Dins aquesta part del trabalh son estats evidenciats dotze nuclèus (uech a l’Adrech, quatre a l’Ubac) que presenton elements arquitectònics de grand enterès e comuns a las construccions de tot lo territòri: la maestositat des pilias quadraas en peira que dividen una façada, l’elegança de colòmnas en peira, lhi ariós chabrions de bòsc, las lòbias e las grandas lòtjas viraas al solelh, las corts cubèrtas privaas, las eschalas per intrar dedins maison en lausas, lhi forns privats da pan, lhi passatges cubèrts comuns, lhi portals embe arquitrau monolitic, las finestras a monòfora.
Aquesti pòsts polerion devenir objèct d’una recuperacion respectosa per devenir luecs d’una vita dinhitosa.